Accentuació de les vocals en català
De vegades, quan ja sabem que una paraula porta accent, ens sorgeix el dubte final, el que ens fa suar una mica: hi poso un accent obert () o un de tancat (´)?
Aquesta és la pregunta del milió, i avui la resoldrem. Benvinguts al món de les vocals obertes i tancades!
Per què tenim dos accents diferents?
Molt senzill: perquè en català, com ja hem vist, les lletres E i O, quan són tòniques, poden tenir dos sons diferents. Tenim un accent per a cada so. L’accent gràfic és, simplement, una pista visual que ens diu com hem de pronunciar aquella vocal.
Pensa-ho com si fos el volum d’una ràdio. Una ‘e’ pot sonar més “oberta” o més “tancada”. Doncs l’accent ens indica exactament això.
La regla d’or: a cada so, el seu accent
Aquesta és la norma que has de gravar-te a foc. És molt lògica:
- Per a les vocals de so OBERT, fem servir l’accent OBERT (greu): à, è, ò
- Per a les vocals de so TANCAT, fem servir l’accent TANCAT (agut): é, í, ó, ú
“Espera, espera… i la ‘a’, la ‘i’ i la ‘u’?”, potser et preguntes. Aquestes ens ho posen fàcil:
- La A tònica sempre és oberta -> à (Ex: demà, català)
- La I i la U tòniques sempre són tancades -> í, ú (Ex: camí, algú)
El quid de la qüestió, el cor del problema, està en la E i la O.
Com sé si una “e” o una “o” és oberta o tancada?
Aquesta és la part més difícil, no us enganyaré. No hi ha una regla matemàtica que funcioni sempre al 100%. La clau és educar l’oïda i conèixer algunes paraules clau que ens serveixin de model.
Anem a practicar la pronúncia. Intenta dir aquestes paraules en veu alta i notar la diferència:
La vocal E:
- E oberta (è): És un so com el de la paraula anglesa “bed”. La boca s’obre més.
- Exemples: cèl·lula, cafè, què, francès. Pensa en el so de “què!” quan et sorprèn alguna cosa.
- Accent corresponent: L’obert (`). Escrivim: cafè, francès.
- E tancada (é): És un so més semblant a una “i”, amb la boca més tancada, com un somriure tens.
- Exemples: pèsol, préssec, perquè, ningú. Pensa en el so de “bé!”.
- Accent corresponent: El tancat (´). Escrivim: perquè, bé.
La vocal O:
- O oberta (ò): És un so ample, com quan veus una cosa impressionant i dius “Òoooh!”.
- Exemples: arròs, això, sòlid, telèfon.
- Accent corresponent: L’obert (`). Escrivim: arròs, això.
- O tancada (ó): És un so més fosc, que fem amb els llavis més arrodonits, com si anéssim a fer un petó. S’assembla al so de la “u”.
- Exemples: botó, cançó, avió, món.
- Accent corresponent: El tancat (´). Escrivim: botó, cançó.
Un truc per a castellanoparlants (que funciona MOLTES vegades)
Si la teva llengua materna és el castellà, hi ha una petita ajuda. No és infal·lible, però et pot salvar de molts dubtes:
- Si la paraula en català s’assembla a una en castellà que té un diftong IE o UE, la vocal catalana sol ser tancada (é, ó).
- Ex: bé (cast. bien), castelló (cast. castellón, ve de castillo), pont (cast. puente).
- Si la paraula en castellà no té aquest diftong, la vocal catalana sol ser oberta (è, ò).
- Ex: cel (cast. cielo), terra (cast. tierra), força (cast. fuerza).
Com dic, és una guia, no una llei universal, però és un bon punt de partida!
Entendre la teoria està molt bé, però la clau per dominar les vocals obertes i tancades és escoltar, repetir i practicar. És com aprendre a distingir diferents notes musicals: al principi totes et sonen igual, però amb la pràctica, l’oïda s’afina.
Creus que ja controles aquest tema, però vols enfrontar-te a reptes més grans?
Fes el salt de nivell i porta el teu català a una altra dimensió!
Inscriu-te als cursos de Profedecala.com
Allà trobaràs cursos de català específics per preparar-te per aprovar els exàmens oficials de català del CAIB i l’EBAP.
- Classes de gramàtica i vocabulari amb vídeos pas a pas
- Exercicis autocorrectius per practicar tot el que vas aprenent.
- Exàmens corregits i comentats amb trucs útils per superar cada àrea.
- Sense permanència
- Al teu ritme
Ens hi veiem
