Les vocals en català
Hola de nou! Avui parlem del cor de la nostra llengua, allò que li dona la seva melodia particular: les vocals catalanes. Oblida’t de les cinc vocals que coneixes; aquí en tenim més, però no t’espantis, que és més fàcil del que sembla!
Pensa-ho així: les vocals són com actrius. Tenen un paper quan són les protagonistes (quan porten la força de la veu) i un altre de ben diferent quan són secundàries.
1. Les vocals protagonistes (tòniques)
Quan una vocal és la que sona més fort en una paraula, es llueix i ens mostra un dels seus 7 sons possibles: a, e oberta (è), e tancada (é), i, o oberta (ò), o tancada (ó), u. Aquesta diferència és clau! No sona igual la “o” tancada d’os (l’animal) que la “o” oberta d’òs (el del cos). El so canvia el significat!
2. Les vocals secundàries (àtones)
I què passa quan una vocal no és la protagonista? Doncs que es relaxa, perd el seu so original i es transforma. Aquest és el gran truc del català!
Dels 7 sons que teníem, quan no porten la força, ens en queden només 3:
- Les lletres A i E sonen igual, com un so molt relaxat a mig camí de les dues (la famosa vocal neutra). Per exemple, a ca-sa, la primera “a” sona clara, però la segona sona més fluixa, igual que la “e” final de pa-re.
- Les lletres O i U sonen exactament igual, com una U. A do-cu-ment, la “o” i la “u” es pronuncien igual!
- La lletra I es manté tossuda i gairebé sempre sona I.
Entendre aquest joc de transformacions és fonamental per dues coses: parlar amb una pronúncia natural i, sobretot, evitar un munt de faltes d’ortografia a l’hora d’escriure.
Sé que tot això de les vocals obertes, tancades i la neutralització pot semblar un món al principi. Aquesta explicació és només la punta de l’iceberg.
Vols dominar-ho de veritat i deixar enrere els dubtes per sempre?
Al meu curs complet de nivell A2, no només t’explico això, sinó que ho fem pas a pas. Hi trobaràs:
- Vídeos explicatius on sentiràs la pronúncia correcta i ho veuràs tot molt més clar.
- Teoria detallada però fàcil d’entendre, perquè la puguis consultar sempre que vulguis.
- Exercicis pràctics per entrenar l’oïda i l’escriptura fins que et surti sol.
- Models d’exàmens corregits i comentats perquè vagis a la prova oficial amb total seguretat.
Deixa de barallar-te amb les vocals i comença a gaudir del català. Apunta’t ara al curs i fes el pas definitiu!
Fes clic aquí per començar el teu camí cap a l’A2:
Per què és tan important saber això?
- Per parlar amb una pronúncia més natural: Si pronuncies totes les vocals com es llegeixen, sonaràs poc fluid. Saber neutralitzar les vocals àtones és el pas més gran per sonar com un parlant nadiu.
- Per escriure sense faltes d’ortografia!: Aquest és el truc del mestre! Moltes vegades dubtem si una paraula s’escriu amb ‘a’ o amb ‘e’ al final (p. ex., casa o case?). Si sents una vocal neutra al final, com saps quina lletra has de posar? El secret és buscar una paraula de la mateixa família on aquella vocal sigui tònica.
- Dubto si escriure “muntanya” o “muntenya”. Penso en un diminutiu: “muntanyeta”. Aquí la ‘e’ és tònica i sona ‘e’ oberta. Per tant, la paraula primitiva s’escriu amb ‘a’ (muntanya). És una regla una mica curiosa: si en el derivat hi ha ‘e’ tònica, en la paraula original hi ha ‘a’ àtona.
- Dubto si escriure “home” o “homa”. Penso en un derivat: “homenàs”. La ‘e’ es manté. Per tant, s’escriu amb ‘e’.
Sé que al principi pot semblar un embolic, però és qüestió d’entrenar l’oïda. Escolteu la ràdio, sèries en català, parleu amb la gent… a poc a poc, el vostre cervell anirà assimilant aquesta melodia de les vocals.
No us hi baralleu, només heu d’entrenar l’oïda! Endavant, que podeu.
