Classe 1. L’alfabet (vocals i consonants)
L’alfabet (vocals i consonants)
D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u
La resta són consonants: be alta, ce, de, efa, ge, hac, jota, ca, ela, ema, ena, essa, pe, cu, erra, essa, te, ve, ve dobla, ics, i grega, zeta.
També tenim la lletra ç (ce trencada) és una modificació de c (feliç, caça…) i només l’escrivim davant de a, o i u, mai davant de e ni de i: força, forçós, forçut (però forces, forcis). La ç, que sona com una ss
La grafia l·l (ela geminada) és una modificació de l; s’escriu amb un punt volat entre dues eles i sona diferent: paral·lel, cel·la… (i no *paral.lel, cel.la…).
La lletra h és muda, excepte en alguns mots com halar, ehem, ha!…, i alguns estrangerismes com Helen, Harry, halal…, en què sonen amb un so aspirat.
Les lletres k i w només les trobem en paraules: kiwi, kamikaze, karaoke…
La lletra y forma part del dígraf ny (Espanya) o es troba en mots d’origen estranger: faraday, playback…
Vocals àtones i vocals tòniques
La vocal tònica és aquella que té la força: americà
La vocal àtona és aquella on no té la força: americà
Vocals tancades i vocals obertes
La A sempre serà tancada: farà – enviar
La E i la O poden ser tancades o obertes: també – perquè – però – sinó
La Í sempre serà tancada: Lluís – Il·lusió
La U sempre serà tancada: Ubicació – Perú
Exemples:
a: taula, cantarà, tauró
e oberta: èxit, lletra, terra,
e tancada: treballaré, festa, cent, carrer, després…
i: camí, sentir, fil, permís
o oberta: història, vòmit, elogi, coll, poble…
o tancada: fórmula, pólvora, balcó, avió
u: puny, músic, ungla, ull, busca
