Classe 1. L’alfabet (vocals i consonants)

L’alfabet (vocals i consonants) 

D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u

La resta són consonants: be alta, ce, de, efa, ge, hac, jota, ca, ela, ema, ena, essa, pe, cu, erra, essa, te, ve, ve dobla, ics, i grega, zeta. 

També tenim la lletra ç (ce trencada) és una modificació de c (feliç, caça…) i només l’escrivim davant de a, o i u, mai davant de e ni de i: força, forçós, forçut (però forces, forcis). La ç, que sona com una ss 

La grafia l·l (ela geminada) és una modificació de l; s’escriu amb un punt volat entre dues eles i sona diferent: paral·lel, cel·la… (i no *paral.lel, cel.la…).
 

La lletra h és muda, excepte en alguns mots com halar, ehem, ha!…, i alguns estrangerismes com Helen, Harry, halal…, en què sonen amb un so aspirat.
 

Les lletres k i w només les trobem en paraules: kiwi, kamikaze, karaoke…
 

La lletra y forma part del dígraf ny (Espanya) o es troba en mots d’origen estranger: faraday, playback…

Vocals àtones i vocals tòniques 

La vocal tònica és aquella que té la força: americà

La vocal àtona és aquella on no té la força:  americà

Vocals tancades i vocals obertes

La A sempre serà oberta:  farà – enviar

La E i la O poden ser tancades o obertes: també – perquè – però – sinó 

La Í sempre serà tancada: Lluís – Il·lusió

La U sempre serà tancada:  Ubicació – Perú

Exemples:

a: taula, cantarà, tauró

e oberta: èxit, lletra, terra, 

e tancada: treballaré, festa, cent, carrer, després…

i: camí, sentir, fil, permís

o oberta: història, vòmit, elogi, coll, poble…

o tancada: fórmula, pólvora, balcó, avió

u: puny, músic, ungla, ull, busca

Les Vocals

Vocals en català: A – E – I – O – U

A – I – U – Siempre se pronuncian como en castellano:  casa- vi – fum

E – O – Tienen dos pronunciaciones:

Abiertos: terra, cel /  rosa, cosa

Cerrados: fems, vent /  mosca, bossa

Vocales acentuadas en catalán:

Vocales que siempre se acentúan abiertas:  À 

Vocales siempre se acentúan cerradas:  Í – Ú

Vocales que pueden ser abiertas o cerradas:  É – È    Ó – Ò 

À – Allà

É – Bé

È – Cafè

Í – Camí

Ó – Avió 

Ò – Mòbil

Ú – Algú

Les Consonants

Algunes tenen sons dobles segons el context, com en altres llengües romàniques.

B (la be) → bossa → Tenc una bossa nova.

C (la ce) → casa → La casa és gran.

Ç (la ce trencada) → força → Tinc molta força.

D (la de) → dia → Avui és un bon dia.

F (la efa) → foc → El foc crema.

G (la ge) → gat → El gat dorm.

H (la hac) → home → L’home camina.

J (la jota) → jutge → El jutge parla.

K (la ca) → karate→ Faig classes de karate cada dimarts.

L (la ela) → lent → Camines molt lent.

L·L (la ela geminada) → el·laboració → La paella té una el·laboració llarga

M (la ema) → mare → La mare cuina.

N (la ena) → nen → El nen juga.

P (la pe) → pa → Menjo pa.

Q (la cu) → què → Què vols?

R (la erra) → rosa → La rosa és vermella.

S (la essa) → sol → Fa sol avui.

T (la te) → taula → La taula és blanca.

V (la ve) → vi → Bec vi negre.

W (la ve doble) → web → La web és nova.

X (la ics) → xarxa → La xarxa funciona.

Y (la i grega) → banya, canya → Posar les banyes.

Z (la zeta) → zoo → Anem al zoo.  

Els Dígrafs i sons especials

1. Els que sonen com una sola lletra

RR (la erra doble) → sorra → La sorra és blanca.

SS (la essa doble) → tassa → La tassa és neta. 

LL (la ela doble) → llapis → Tinc un llapis. 

NY (la ena i la i grega) → bany → El bany és gran. 

QU (la cu i la u) → maquina → La màquina és nova. 

GU (la ge i la u) → guepard → El guepard corre.

2. Els sons de “x” i “j” (Molt importants!)

IX (la i i la ix) → caixa → La caixa és plena. 

TX (la te i la ix) → cotxe → El cotxe és ràpid. 

IG (la i i la ge) → vaig → Jo vaig a peu.    

TG (la te i la ge) → metge → El metge cura. 

TJ (la te i la jota) → platja → La platja és lluny.

3. Altres combinacions

TS (la te i la essa) → pots → Tu pots fer-ho. 

TZ (la te i la zeta) → dotze → Són les dotze. 

SC (la essa i la ce) → piscina → La piscina és freda. 

L·L (la ela geminada) → cel·la → La cel·la és tancada.