Classe 56: Frases fetes i locucions (I) — la imatge que no es tradueix
La classe passada acabava amb una promesa: deixar els mots solts i passar a les frases fetes. Aquí el calc ja no canvia un mot per un altre, sinó la imatge sencera. En castellà, qui s’allunya del tema se va por las ramas; en català, se’n va en raons. Les dues imatges diuen el mateix, però només una és de casa. I com que les frases fetes s’aprenen senceres, de sentir-les, el calc no el veus: et sona tan natural com la frase d’on ve.
📌 Les fonts. Disset fitxes de l’Optimot de la categoria Fraseologia i refranys, amb el número i la versió de cadascuna; el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana, que l’Optimot inclou, per saber quina frase feta catalana correspon a la castellana; i el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, per saber quines hi són i què hi volen dir. Cada fila de les taules dels apartats 2 a 5 du la font que la sosté.
👀 Què no trobaràs aquí. Les frases fetes del nivell anterior, com fer-se l’orni, ser l’ase dels cops o fer volar coloms, no les repetesc. Aquí no es tracta d’aprendre’n més, sinó de no calcar les que ja dus del castellà. El significat de les que l’examen pregunta és la 57; les locucions adverbials com a dojo o de gairell, la 58; i els refranys, la 59.
1️⃣ Què fa que una frase sigui feta
El diccionari la defineix amb dues condicions: «Frase que presenta un alt grau de fixació, el significat de la qual no pot ésser deduït del significat dels seus components». DIEC2. Totes dues tenen una conseqüència pràctica. Com que el significat no surt de les peces, no la pots traduir peça a peça. I com que la forma és fixa, no en pots canviar cap: ni un nom, ni l’ordre, ni un verb.
Quan tens al cap una frase feta castellana i la passes al català, poden passar tres coses, i cadascuna té el seu apartat:
| Què passa | On ho trobaràs |
|---|---|
| La imatge castellana no és la catalana: el que et surt és un calc, i n’hi ha una de casa. | Apartats 2 i 3 |
| La imatge és la mateixa, però una peça canvia. | Apartat 4 |
| La imatge és la mateixa, peça per peça, i és bona. | Apartat 5 |
🔑 La regla. No tradueixis la frase: tradueix el que vol dir. Primer pregunta’t què significa; després busca la frase catalana que ho diu. I quan la trobis, copia-la sencera, amb totes les peces, perquè una frase feta no admet retocs.
🔑 On et costa punts. Al test de l’Àrea 2, les frases fetes et surten com a pregunta de significat: a la prova de gener de 2021, l’ítem 21 demanava què vol dir fugir d’estudi. Això és la classe que ve. El calc et costa punts a l’altra banda, a l’escrit i a l’oral, on les frases fetes les poses tu. A la classe 41 vas veure que el repertori es valora pel lèxic, les locucions i les frases fetes que fas servir, i pel risc que hi assumeixes. Una frase feta ben triada hi suma. Una de calcada és un error de lèxic.
2️⃣ Set calcs amb fitxa a l’Optimot
Totes set tenen fitxa pròpia, i totes et donen la de casa. Tres diuen expressament que la forma calcada no és adequada; una diu que no n’hi ha; i les altres tres, que el català ja en té de pròpies.
| El calc | La de casa | Què en diu la font |
|---|---|---|
| anar-se’n per les branques | anar-se’n en raons, desviar-se del tema; i també fugir d’estudi | El sentit és el de «donar detalls del que és superflu i no donar-ne del que és més important». I la fitxa ho tanca així: «Cal tenir en compte que l’expressió anar-se’n per les branques no és adequada en català.» Optimot 7997/1 |
| a toro passat | a pilota passada, a misses dites | Per a l’acció de fer tard o de fer les coses a destemps. La fitxa hi afegeix un cop dat i beneït i quan fou mort el combregaven, i acaba: «En canvi, l’expressió a toro passat no és adequada en català.» Optimot 7991/1 |
| una volta de rosca | reblar el clau | «La traducció literal volta de rosca no és adequada en català, i cal optar per alguna altra expressió, com ara reblar el clau.» Optimot 7995/1. El diccionari la defineix així: «Insistir en alguna cosa fins a deixar-la ben resolta, fins a aconseguir allò que hom es proposa.» DIEC2 |
| no tenir volta de full | anar a missa, no tenir retop, poder pujar-hi de peus | «L’expressió castellana no tener vuelta de hoja, que té el significat de ser irrefutable, no té una traducció literal en català.» Optimot 7372/2. I anar a missa és al diccionari amb aquesta definició: «Ésser irrefutable, segur.» DIEC2 |
| muntar un pollastre | muntar un ciri, armar un sidral, armar un sagramental | Per a la idea de provocar un aldarull, «el català ja disposa d’altres expressions pròpies». Optimot 7235/6. Compte amb el registre: el diccionari marca sidral, en aquest sentit, com a popular, i el defineix així: «Situació de molt de desordre, soroll i confusió.» DIEC2 |
| tirar del carro | carregar els neulers, portar el pes, portar les regnes | Per dir que algú assumeix el pes d’una tasca, «El català disposa d’altres expressions pròpies per expressar aquest significat o un significat semblant». Optimot 7628/2 |
| baixar del carro | deixar córrer, fer-se enrere, tirar enrere | El castellà la fa servir «per indicar que s’abandona un projecte», i la fitxa hi respon amb la mateixa fórmula: el català en té de pròpies. Optimot 7942/2 |
⚠️ Quan la fitxa no diu que no. Algunes fitxes es titulen «Es pot dir…?» i a la resposta no tornen a esmentar la forma calcada: simplement te’n donen una altra. La de bon gust de boca respon amb deixar bona boca (Optimot 7375/3), i la de tirar-se el temps a sobre, amb anar escanyat de temps o anar just de temps (Optimot 6865/3). No diuen que sigui un error, però tampoc no te la donen. A l’examen no hi ha cap motiu per arriscar-t’hi: tria la que la fitxa et dona.
3️⃣ La mateixa idea, una altra imatge
Aquestes no tenen fitxa, però el diccionari castellà-català no en fa cap traducció literal: dona directament la de casa. I totes cinc són al DIEC2, que en dona el sentit o un exemple.
| La castellana | La de casa | Què en diu la font |
|---|---|---|
| ir sobre ruedas | anar com una seda | A l’entrada rueda: «ir sobre ruedas [un asunto] anar com una seda». Diccionari castellà-català. I el DIEC2, dins seda: «anar un afer com una seda No trobar el menor obstacle.» DIEC2 |
| arrimar el ascua a su sardina | portar l’aigua al seu molí, o fer anar l’aigua al seu molí | El diccionari la tradueix per «portar (o fer anar) l’aigua al seu molí». Diccionari castellà-català. I el DIEC2 la defineix: «Procurar que les coses s’esdevinguin en profit propi.» DIEC2 |
| de pe a pa | fil per randa, o fil per l’agulla | A l’entrada pe, l’única frase és aquesta: «de pe a pa fil per randa». Diccionari castellà-català. El DIEC2 hi afegeix la variant i la defineix: «Minuciosament, amb tots els detalls.» DIEC2 |
| sin ton ni son | sense solta ni volta | A l’entrada ton: «sin ton ni son sense solta ni volta». Diccionari castellà-català. I al DIEC2: «Sense cap motiu raonable, sense cap ni peus.» DIEC2 |
| no dar golpe | no fer brot | A l’entrada golpe: «no dar golpe no fer brot». Diccionari castellà-català. El DIEC2 hi posa aquest exemple: «No fa brot de feina.» DIEC2 |
4️⃣ La mateixa imatge, amb una peça canviada
Aquestes són les més traïdores, perquè la imatge és la mateixa i el calc s’amaga en una sola peça: un animal, l’ordre de dos noms, un participi. Com que la frase és fixa, la peça catalana és l’única que val. Són sis, i la peça que canvia va en negreta.
| La castellana | La catalana | Què en diu la font |
|---|---|---|
| coger el toro por los cuernos | agafar el bou per les banyes | «coger el toro por los cuernos fig i fam agafar el bou per les banyes». Diccionari castellà-català. Toro també és català, i el mateix diccionari el dona per a l’animal, al costat de bou i brau; però la frase feta va amb bou. |
| ser uña y carne | ésser carn i ungla | L’ordre s’inverteix. El diccionari la defineix així: «Dues persones, ésser inseparables, pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona.» DIEC2 |
| de brazos cruzados | amb els braços plegats, de braços plegats; i també de mans plegades | El diccionari hi separa dos sentits. El primer és la postura: «Amb els braços encreuats.» El segon és la frase feta: «Inactiu, sense fer res.» DIEC2. I el castellà-català tradueix «cruzarse de brazos fig estar de braços plegats». Diccionari castellà-català |
| no pegar ojo | no poder aclucar l’ull, o no poder aclucar els ulls | Totes dues formes són al diccionari, amb aquesta definició: «No poder dormir.» DIEC2 |
| hacerse la boca agua | fer venir aigua a la boca; i també fer venir salivera | En castellà, la boca es fa aigua; en català, la cosa que desitges et fa venir aigua a la boca. La fitxa dona «fer venir l’aigua (o aigua) a la boca». Optimot 7331/2 |
| hacer oídos de mercader | fer orelles de marxant; o, sense frase feta, fer el sord | El diccionari la defineix amb dos mots: «Fer el sord.» DIEC2. Mercader també és català, però a la frase feta qui no sent és el marxant: «hacer oídos de mercader fig i fam fer orelles de marxant». Diccionari castellà-català |
💡 Per què aquí es cau tant. En tres de les sis, la peça que et surt del castellà també és un mot català: toro, mercader, creuat. Per això el calc no fa mal a l’orella. Que un mot existeixi no vol dir que la frase feta el porti. Quan en tinguis una amb una peça així, no miris si el mot és català: busca la frase sencera.
5️⃣ La direcció contrària: les que són iguals i són bones
I ara el perill de sempre: que després d’una classe com aquesta desconfiïs de totes les frases que s’assemblen a les castellanes. Moltes són patrimoni comú, i les fonts les donen per bones sense cap retret. N’hi ha sis que la gent corregeix per por.
| Això és bo | Què en diu la font |
|---|---|
| tirar la tovallola | «L’expressió tirar la tovallola té el significat de ‘donar-se per vençut en una empresa’.» Optimot 2756/8 |
| treure ferro | «L’expressió treure ferro es fa servir amb el sentit de ‘relativitzar la importància d’un assumpte’». Optimot 7679/2 |
| posar portes al camp | La fitxa diu que «serveix per indicar que algú tracta d’impedir el que no es pot evitar». Optimot 7249/4 |
| trencar motlles, o trencar motllos | «En català, l’expressió trencar motlles (o motllos) es fa servir per indicar que alguna cosa o algú és innovador.» Optimot 7999/3 |
| marejar la perdiu | «Amb el sentit de perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d’un problema, es pot fer servir l’expressió marejar la perdiu.» Optimot 7992/1 |
| prendre el pèl a algú | És al diccionari, amb una definició de dos mots: «Burlar-se’n.» DIEC2. I el castellà-català la posa la primera: «tomar el pelo prendre el pèl, rifar-se, passejar-se». Diccionari castellà-català |
⚠️ Bona no vol dir bona per a tot. La fitxa de posar-se les piles la dona per bona, però comença així: «L’expressió col·loquial posar-se les piles té dos significats.» Optimot 7267/4. En un escrit formal, tria alguna de les que hi posa al costat, com anar per feina o donar-se ànsia. I de i no morir en l’intent, una altra fitxa diu: «Tot i que aquesta expressió és admissible, el català en té d’altres que tenen el mateix significat». Optimot 7266/5. La primera que dona és i no deixar-hi la pell. Admissible vol dir que no és cap error, però no vol dir que sigui la millor.
6️⃣ Les tres preguntes, en trenta segons
| Pregunta | Què has de fer |
|---|---|
| La frase que em surt és la castellana traduïda? | Busca-ho a l’Optimot. Moltes tenen fitxa pròpia, amb un títol com «Com es diu… en català?». Si no n’hi ha, mira què hi posa el diccionari castellà-català. |
| La font la condemna, o només me’n dona una altra? | Si diu que no és adequada, o que el català ja en té de pròpies, no la facis servir. Si la fitxa pregunta per la calcada i no te la dona, tampoc. Si diu que és admissible, és bona, però n’hi ha de millors. |
| La imatge és la mateixa, però amb una peça diferent? | La frase és fixa: la peça catalana és l’única que val. Que el mot castellà també existeixi en català no vol dir que la frase el porti. |
Una columna d’opinió, abans i després
El text de l’esquerra és la columna d’un diari local, i s’entén perfectament: és el que surt quan les frases fetes arriben del castellà. El de la dreta diu el mateix amb les de casa. Hi ha deu canvis numerats, i dues frases fetes que s’assemblen a les castellanes i que no s’han tocat.
| Abans | Després |
|---|---|
| Que el centre de la vila necessitava un pla de mobilitat ① no tenia volta de full: pels carrers no hi cabia ni un cotxe més. Però l’Ajuntament ② se n’ha anat per les branques durant dos anys, i ara, ③ a toro passat, amplia la zona blava i ④ hi dona una volta de rosca amb multes més altes. A la primera reunió amb els comerciants, un d’ells ⑤ va muntar un pollastre, i no li faltava raó: ningú no els havia consultat. Dins el consistori, qui ⑥ tira del carro és la regidora de Mobilitat, mentre la resta de l’equip de govern s’està ⑦ de braços creuats. L’oposició, per la seva banda, ⑧ arrima l’ascua a la seva sardina i promet aparcament gratuït ⑨ sense ton ni son. La regidora ha decidit ⑩ agafar el toro per les banyes, i no pensa tirar la tovallola. Els veïns, que fa anys que demanen menys trànsit, li donen la raó: frenar els cotxes al centre no és posar portes al camp. | Que el centre de la vila necessitava un pla de mobilitat ① anava a missa: pels carrers no hi cabia ni un cotxe més. Però l’Ajuntament ② se n’ha anat en raons durant dos anys, i ara, ③ a pilota passada, amplia la zona blava i ④ rebla el clau amb multes més altes. A la primera reunió amb els comerciants, un d’ells ⑤ va muntar un ciri, i no li faltava raó: ningú no els havia consultat. Dins el consistori, qui ⑥ carrega els neulers és la regidora de Mobilitat, mentre la resta de l’equip de govern s’està ⑦ de braços plegats. L’oposició, per la seva banda, ⑧ porta l’aigua al seu molí i promet aparcament gratuït ⑨ sense solta ni volta. La regidora ha decidit ⑩ agafar el bou per les banyes, i no pensa tirar la tovallola. Els veïns, que fa anys que demanen menys trànsit, li donen la raó: frenar els cotxes al centre no és posar portes al camp. |
| El canvi | Per què |
|---|---|
| ① no tenia volta de full passa a anava a missa | La castellana no té traducció literal. També hi valia no tenia retop. |
| ② se n’ha anat per les branques passa a se n’ha anat en raons | La fitxa diu que la de les branques no és adequada. |
| ③ a toro passat passa a a pilota passada | Tampoc no és adequada. També hi valia a misses dites. |
| ④ hi dona una volta de rosca passa a rebla el clau | La de casa és un verb amb el seu complement, i per això el pronom hi ja no fa falta. |
| ⑤ va muntar un pollastre passa a va muntar un ciri | El català ja en té de pròpies. També hi valia va armar un sagramental. |
| ⑥ tira del carro passa a carrega els neulers | Una altra de les que tenen expressió pròpia. També hi valia porta el pes. |
| ⑦ de braços creuats passa a de braços plegats | La imatge és la mateixa; la peça, no. |
| ⑧ arrima l’ascua a la seva sardina passa a porta l’aigua al seu molí | La mateixa idea amb una altra imatge. També hi valia fa anar l’aigua al seu molí. |
| ⑨ sense ton ni son passa a sense solta ni volta | Ton i son són dos mots castellans. |
| ⑩ agafar el toro per les banyes passa a agafar el bou per les banyes | Només canvia l’animal, i és justament la peça que la frase no deixa tocar. |
| No s’ha tocat | Per què |
|---|---|
| no pensa tirar la tovallola | És igual que la castellana, i la fitxa la dona per bona amb aquest sentit exacte: no donar-se per vençuda. |
| no és posar portes al camp | També és igual, i també és bona. Canviar-la per por seria corregir el que no calia. |
Ara, a la pràctica
Quatre exercicis de deu i una traducció de vint frases. El primer et demana la frase de casa quan et surt la calcada; el segon et fa passar al català frases fetes castellanes, i hi has de decidir si alguna peça canvia; el tercer et posa les opcions com a l’examen, amb dues peces cadascuna; i el quart et fa decidir si una frase feta és un calc o és bona.
Exercici 1 – La frase de casa. Cada frase du en negreta una frase feta calcada del castellà. Escriu el tros que falta perquè hi digui la de casa.
- Al debat, el candidat se n’anava per les branques cada vegada que li demanaven pels números. → cada vegada, se n’anava en
- A toro passat, tots els tertulians sabien com s’havia de gestionar la vaga. → a passada, tots ho sabien.
- Després de les queixes, l’Ajuntament ha fet una volta de rosca i ha doblat les multes. → l’Ajuntament ha el clau i ha doblat les multes.
- Les dades de l’estudi no tenen volta de full. → les dades de l’estudi
- Quan li van dir que havia perdut la maleta, va muntar un pollastre a l’aeroport. → va muntar un a l’aeroport.
- A la cooperativa, sempre és la presidenta qui tira del carro. → sempre és la presidenta qui
- El trasllat de l’oficina va anar sobre rodes. → el trasllat va anar com una
- Cada conseller arrima l’ascua a la seva sardina quan es reparteix el pressupost. → cada conseller porta l’aigua al seu
- La perita va descriure l’incendi de pe a pa. → la perita va descriure l’incendi
- Va deixar la feina sense ton ni son, i ara se’n penedeix. → va deixar la feina sense
Exercici 2 – La mateixa imatge? Cada frase du entre claudàtors una frase feta castellana, en negreta. Escriu-la en català, en la forma que demana la frase. Compte: en algunes, una peça canvia; en d’altres, no en canvia cap. Quan en català n’hi ha més d’una, la casella et diu com comença la que volem.
- La consellera va decidir [coger el toro por los cuernos] i va presentar ella mateixa el pla. → la consellera va decidir
- El president i el tresorer [son uña y carne] des que van fundar el club. → el president i el tresorer són
- No ens podem quedar [de brazos cruzados] mentre tanquen l’ambulatori. → no ens podem quedar
- La nit abans de l’oposició [no pudo pegar ojo]. → la nit abans de l’oposició no va poder
- Només de sentir l’olor de l’ensaïmada [se me hace la boca agua]. → l’olor de l’ensaïmada em fa venir
- Els veïns es queixen del soroll, però l’empresa [hace oídos de mercader]. → però l’empresa fa
- Després de tres suspensos, no pensa [tirar la toalla]. → no pensa
- No et creguis res del que et conta: [te está tomando el pelo]. → t’està
- La portaveu va intentar [quitar hierro] a la polèmica. → la portaveu va intentar
- Prohibir els mòbils a les aules és [poner puertas al campo], diuen els experts. → és
Exercici 3 – Com a l’examen. Tria l’opció que omple bé tots dos buits i escriu-ne la lletra: a, b o c. Una opció només és bona si ho són les dues peces.
- La reunió va anar …, però a la roda de premsa el batle … . a) com una seda / se’n va anar en raons · b) sobre rodes / se’n va anar en raons · c) com una seda / se’n va anar per les branques →
- L’informe dels tècnics …, però la direcció … durant mesos. a) no tenia volta de full / va marejar la perdiu · b) anava a missa / va marejar la perdiu · c) anava a missa / se’n va anar per les branques →
- Ara, …, tothom diu que calia … . a) a pilota passada / agafar el bou per les banyes · b) a toro passat / agafar el bou per les banyes · c) a pilota passada / agafar el toro per les banyes →
- Els dos socis són …, però cap dels dos no … a l’empresa. a) ungla i carn / carrega els neulers · b) carn i ungla / carrega els neulers · c) carn i ungla / tira del carro →
- Tres mesos abans de l’estrena, el productor va … i els altres ho van haver d’explicar … . a) baixar del carro / fil per randa · b) fer-se enrere / de pe a pa · c) fer-se enrere / fil per randa →
- La nova consellera … amb les inspeccions, i els hotelers … a la conselleria. a) ha donat una volta de rosca / han muntat un ciri · b) ha reblat el clau / han muntat un ciri · c) ha reblat el clau / han muntat un pollastre →
- Cada grup … i els pressuposts s’aproven … . a) porta l’aigua al seu molí / sense solta ni volta · b) arrima l’ascua a la seva sardina / sense solta ni volta · c) porta l’aigua al seu molí / sense ton ni son →
- Mentre els seus companys s’estaven …, ella … . a) de braços creuats / carregava els neulers · b) de braços plegats / tirava del carro · c) de braços plegats / carregava els neulers →
- La fiscal va exposar el cas … i va demanar al tribunal que no … . a) fil per randa / fes orelles de marxant · b) de pe a pa / fes orelles de marxant · c) fil per randa / fes orelles de mercader →
- La temporada no …, però l’entrenador diu que no … . a) va sobre rodes / tirarà la tovallola · b) va com una seda / baixarà del carro · c) va com una seda / tirarà la tovallola →
Exercici 4 – Calc o bona? Si la frase feta en negreta és bona, escriu correcte. Si és un calc, escriu-hi la de casa, en la forma que demana la frase.
- L’arquitecta va presentar un projecte que trenca motlles. →
- Des del gener, el consistori mareja la perdiu amb l’informe d’impacte. →
- Si vols aprovar al juny, ja et pots posar les piles. →
- Amb dues lesions a l’equip, el capità va estar a punt de tirar la tovallola. →
- El metge va treure ferro a les anàlisis i ens va enviar a casa. →
- El nou gerent ha baixat del carro i l’ampliació de la fàbrica s’ha aturat. → el nou gerent
- Des de petites, les dues bessones són ungla i carn. → són
- El Govern no es pot quedar de braços creuats davant la sequera. → no es pot quedar
- Quan li van preguntar pel contracte, el director se’n va anar per les branques. → el director
- A toro passat, tothom és bon entrenador. → , tothom és bon entrenador.
Traducció: vint frases amb frases fetes
Tradueix-les al català. Totes demanen alguna de les frases fetes d’aquesta classe, i n’hi ha tres on la que s’assembla al castellà és la bona: canviar-la seria corregir el que no calia. Escriu-les abans d’obrir la solució.
1. El portavoz se fue por las ramas y no respondió a la pregunta.
2. A toro pasado, todos los analistas habían previsto la derrota.
3. El Gobierno dio una vuelta de tuerca y endureció las sanciones.
4. Que el acusado estaba en el lugar del crimen no tiene vuelta de hoja.
5. Los vecinos montaron un pollo en el pleno del ayuntamiento.
6. En esta familia, siempre es la madre quien tira del carro.
7. A mitad de la obra, el promotor se bajó del carro.
8. La inauguración del museo fue sobre ruedas.
9. Los dos socios siempre han arrimado el ascua a su sardina.
10. El testigo contó la discusión de pe a pa.
11. Mi cuñado cambia de opinión sin ton ni son.
12. Ese funcionario no da golpe en toda la mañana.
13. Es hora de coger el toro por los cuernos y hablar con los sindicatos.
14. Desde el instituto, Marta y su prima son uña y carne.
15. Mientras los demás trabajaban, él estaba de brazos cruzados.
16. Con los nervios de la entrevista, no pegué ojo.
17. Al pasar por delante del horno, el olor hizo que se me hiciera la boca agua.
18. En el segundo set, la jugadora casi tiró la toalla.
19. Su última novela rompe moldes.
20. La comisión lleva meses mareando la perdiz.
Solució de la traducció
1. El portaveu se’n va anar en raons i no va respondre la pregunta.
2. A pilota passada, tots els analistes havien previst la derrota.
3. El Govern va reblar el clau i va endurir les sancions.
4. Que l’acusat era al lloc del crim va a missa.
5. Els veïns van muntar un ciri al ple de l’Ajuntament.
6. En aquesta família, sempre és la mare qui carrega els neulers.
7. A mitja obra, el promotor es va fer enrere.
8. La inauguració del museu va anar com una seda.
9. Els dos socis sempre han portat l’aigua al seu molí.
10. El testimoni va explicar la discussió fil per randa.
11. El meu cunyat canvia d’opinió sense solta ni volta.
12. Aquest funcionari no fa brot en tot el matí.
13. És hora d’agafar el bou per les banyes i parlar amb els sindicats.
14. Des de l’institut, la Marta i la seva cosina són carn i ungla.
15. Mentre els altres treballaven, ell estava de braços plegats.
16. Amb els nervis de l’entrevista, no vaig poder aclucar l’ull.
17. En passar per davant del forn, l’olor em va fer venir aigua a la boca.
18. Al segon set, la jugadora gairebé va tirar la tovallola.
19. La seva última novel·la trenca motlles.
20. Fa mesos que la comissió mareja la perdiu.
Les tres on la forma que s’assembla al castellà era la bona són la 18, la 19 i la 20. Si hi has posat una altra frase de casa, no t’has equivocat; l’error hauria estat creure que tirar la tovallola, trencar motlles i marejar la perdiu eren calcs. I una nota de justícia, que afecta onze frases més. A la 1, es va desviar del tema o va fugir d’estudi també hi valen; a la 2, a misses dites; a la 4, no té retop; a la 5, van armar un sidral o un sagramental; a la 6, porta el pes o porta les regnes; a la 7, va tirar enrere o ho va deixar córrer; a la 9, han fet anar l’aigua al seu molí; a la 10, fil per l’agulla; a la 15, amb els braços plegats o de mans plegades; a la 16, aclucar els ulls; i a la 17, l’olor em va fer venir salivera. A la 20, si has escrit La comissió fa mesos que mareja la perdiu, també és bo: només canvia l’ordre. Sempre que hagis triat una altra de les formes que la teoria dona per bones, no t’ho comptis com a error.
📖 Deures. Agafa un text teu del bloc de l’expressió escrita i subratlla-hi totes les frases fetes. Passa cada una per les tres preguntes de l’apartat 6 i apunta al marge quantes eren calcs d’imatge, quantes tenien una peça canviada i quantes eren bones. Després tria dues frases fetes d’aquesta classe que no hagis fet servir mai i posa-les a la teva redacció següent, on encaixin. Una frase feta que no has escrit mai no et sortirà el dia de l’examen.
Ja saps triar la frase feta de casa quan el castellà te’n posa una altra al cap. A la classe que ve anem a l’altra banda, la que l’examen pregunta: frases fetes que no tenen res de castellà, com filar prim o caure del niu, on la imatge enganya i la pregunta és què volen dir.
