🧩 Els pronoms febles al límit

📖 Teoria

0. Primer, compta els complements

Una combinació llarga no s’endevina: es compta. Al B1 i al B2 comptaves CD, CI, CPrep i CC; al C1 n’hi ha quatre més, i sense elles «els hi» és il·legible.

Funció nova	Pronom	Frase plena → Amb pronoms
Subjecte indeterminat	en	Al parc hi jugaven molts nens → N’hi jugaven molts.
Atribut no determinat	ho	El xalet era car → Ja sabia que ho era.
Atribut determinat	el, la, els, les ~ ho	Era la teva veïna? → L’era? ~ Ho era? (les dues bones)
Atribut emfatitzat	en + de	És molt ximple → Que n’és, de ximple! (en balear, Que ets de bo!, igual de correcte)
Predicatiu	hi	Portava els cabells tenyits → Els hi portava. · El nomenaran fill predilecte de la ciutat i també hi nomenaran altres persones.
Complement del nom amb de	en	No vam veure les golfes de la casa → No en vam veure les golfes.

⚠️ Dir-se ‘tenir tal nom’ no és el predicatiu d’aquesta taula: és un en lexicalitzat amb represa de de → D’aquesta planta se‘n diu roser gàl·lic. I amb nòmer, propi de la major part del balear, es fa amb ho → Com que mon pare nom Pere, jo també ho nom.

1. Els dos «els hi»: quin es queda i quin s’ha de desfer

Regla mare: a l’escrit formal, «els hi» no és mai un sol pronom. O val per dos complements alhora —i llavors és perfecte— o és el datiu plural de la parla, i s’ha de desfer.

a) L’«els hi» que es queda: dos complements. Cinc lectures, bones en qualsevol registre.

Lectura	Frase plena → Amb pronoms
CD plural + CI singular	No vull donar els tiquets al Lluís → No els hi vull donar. (els = els tiquets; hi = li, al Lluís)
CI + CC	No telefonis als clients al despatx → No els hi telefonis.
CD + CC	No deixis els tomàquets a la nevera → No els hi deixis.
CD + predicatiu	Portava els cabells tenyits → Els hi portava.
CD + CPrep	Acostuma els nens a dinar d’hora → Acostuma’ls-hi. (en indicatiu: El pare els hi acostuma)

⭐ Fixa’t que la primera fila és la combinació que més punts et pot salvar, i que surt de dues maneres segons on caigui el pronom: No vull donar els tiquets al Lluís → No els hi vull donar (davant del verb) i La nena té els esquís mal posats → Posa‘ls-hi bé (darrere, amb imperatiu). És sempre el mateix: CD plural + datiu singular (li + els → els hi). Aquest «els hi» és normatiu en qualsevol registre: si el corregeixes, l’espatlles.

b) L’«els hi» que s’ha de desfer: el datiu plural. La parla hi col·lapsa sis combinacions. A l’escrit formal, tria la columna de l’esquerra.

Registre formal	Registre informal	Exemple en registre formal
els el	els hi	El contracte, als socis? Encara no els l’he enviat. (davant de vocal, «els el» → «els l’»)
els la	els hi	La conferència? Podries resumir-los-la breument.
els els (l’única repetició admesa)	els hi	Els segells, a les secretàries? No els els vull portar.
els les	els hi	Les postals, a les amigues? Ja els les escriuré demà.
els ho	els hi	Vull que elles ho sàpiguen, però no sé com dir-los-ho.
els en	els n’hi	Van demanar explicacions i jo els en vaig donar.

I si només hi ha un complement a representar, la forma formal és els, sense hi: Quan tingui temps, els escriuré una postal (informal: els hi escriuré).

El truc que resol mig examen: mira el CD. Determinat (article, demostratiu, possessiu) → el, la, els, les. Neutre (una idea, una oració, «això») → ho. Partitiu («moltes, de propostes») → en. En cap dels tres casos el CD no es representa amb hi.

🏝️ Que quedi clar: aquest «els hi» no està mal dit. És una forma viva i regular del català oriental, el balear inclòs; la gramàtica de l’IEC la descriu, no la condemna: només diu que no s’admet en els registres formals. És registre, no correcció. Parlant no fas cap falta; escrivint, l’has de desfer.

2. Darrere del verb: -los i ‘ls, mai -els

Molts errors d’aquest bloc no són de tria, sinó de forma. Moltes opcions d’examen ja cauen aquí.

• Verb acabat en consonant o en diftong (-au, -eu, -iu, -oi…) → -los: dir-los-ho, obrir-los-les, resumir-los-la, doneu-los-en.
• Verb acabat en vocal → ‘ls: Deixa‘ls-la, Porta‘ls-les, Compra‘ls-en, Posa‘ls-hi.
• ❌ *dir-els-ho, *resumir-els-la, *Deixa-los-la.
• ❌ *lis i *les com a datiu plural: no s’admeten en cap registre.

3. li, l’hi, li hi: tres coses que sonen igual

Forma	Què és	Exemple
li	UN pronom, sempre CI	Li va ventar un clatellot.
l’hi	DOS pronoms: CD + CI, CC, CPrep o predicatiu	L’expedient, al calaix? No l’hi vaig trobar. · Li havien manllevat el cotxe, però ja l’hi han tornat.
li hi	DOS pronoms: CI + locatiu exigit pel verb	Al compte corrent li hi posarem dos mil euros.

⚠️ Li hi només si el verb exigeix el locatiu; si el lloc és un adjunt, hi va li sol: Dina aquí perquè li donen conversa (no *li hi donen). Memoritza la parella: CD neutre → li ho; CD determinat → l’hi (a ja l’hi han tornat, «el cotxe» duu article).

🔑 El datiu singular no es tracta com el plural. Amb el plural, la forma amb hi queda fora del registre formal; amb el singular no s’exclou res, només hi ha preferències.

• li ho ~ l’hi i li’n ~ n’hi: acceptables totes dues; a l’escrit formal, més habitual la de li.
• la hi ~ l’hi: parlant s’elideix, però a l’escrit formal es manté la vocal → Al concert no la hi vaig trobar.
• li’l, li la, li’ls, li les no són cap error: és l’ordre propi del valencià. En balear escriuràs l’hi, la hi, els hi, les hi.

4. Tres pronoms — i quatre

L’ordre no és lliure ni depèn del so: és funcional.

es → CI (1a/2a) → CI (3a) → CD → en → hi

• Dos: Em rento la cara cada dia → Me la rento cada dia.
• Tres: Poseu-me tres cullerades al cafè → Poseu-me-n’hi tres. · No voldrà portar-me’ls-hi / No me’ls hi voldrà portar.
• Tres, amb verb pronominal: Posa’t més sucre al cafè → Posa-te-n’hi. · Se’n va anar a Andorra → Se n’hi va anar.
• Quatre: Se me n’hi trencarà alguna (trencar-se + datiu possessiu me + en + hi). I fins i tot cinc: La Carme se te me les hi quedarà totes.

Regla d’or: els pronoms no es parteixen mai. O tots davant del verb conjugat, o tots enganxats a l’infinitiu.

• ✅ se n’hi va anar · ✅ va anar-se-n’hi
• ❌ *se’n va anar-hi · ❌ *s’hi va anar-ne · ❌ *me’ls voldrà portar-hi

Combinacions que no existeixen. Un pronom no es repeteix dins el grup, i ho no es combina ni amb els acusatius de 3a ni amb en i hi: *en ho, *hi ho, *la ho, *hi hi, *en en. L’única repetició admesa és els els: Els els deixaré, a ells, els apunts.

⚠️ Combinació impossible ≠ grafia impossible: et + en es combinen cada dia; el que no s’escriu mai és *et en, perquè la grafia bona és te’n (Te’n donaré; Vés-te’n).

🏝️ En mallorquí és viva l’anteposició de l’acusatiu de 3a als pronoms de 1a i 2a persona en funció de CI: Posa-les-me, El me donen. No és cap incorrecció: és la teva variant, descrita a la gramàtica. L’ordre general —i el que demana l’examen— és Posa-me-les, Me’l donen.

5. Dins la combinació, la forma la mana el veí

• es, et, em en primer lloc → forma plena (se, te, me) o elidida (s’, t’, m’), mai la reforçada: Se li van escapar els conills · Te’l vas haver de creure · Me la porta (no *Em la porta).
• Darrere del verb — us, ens, el, els, en: tocant al verb, forma plena (-vos, -nos, -lo, -los, -ne); amb un pronom entremig, reforçada o reduïda. renteu-vos (tocant al verb) → renteu-vos-les, les mans · portar-lo → emportar-te‘l · carregar-los → enduu-te‘ls · dir-ne → parlar-li‘n
• L’apòstrof, tan a la dreta com sigui possible: emportar-se‘l (no *emportar-s’el) · se n’hi va anar (no *se’n hi va anar) · Se n’adona (no *Se’n adona).
• el + en: *le no existeix → l’en davant de consonant i darrere del verb, el n’ davant de vocal: No l’en poden excloure · El n’han exclòs · Excloeu-l’en. Igual en femení: No la’n poden allunyar · La n’han treta.
• la hi, li hi i se us no s’apostrofen mai.

6. Pronoms que no substitueixen res: el pronom lexicalitzat

Formen part del verb, li canvien el significat i no es poden treure mai. La regla de substitució del B1 no els troba: s’han de conèixer.

Verb amb pronom lexicalitzat	El mateix verb, sense pronom
haver-hi: Hi havia massa gent.	haver: No les pot haver.
anar-se’n: En Carles ja se n’ha anat.	anar: Vaig anar a Sydney.
sentir-hi ‘tenir oïda’: No hi sent gaire.	sentir: No sento el que em dius.
veure-hi ‘tenir vista’: Des que el van operar, hi veu millor.	veure: No el veig enlloc.
sortir-se’n ‘reeixir’: Era difícil, però me’n vaig sortir.	sortir: El cotxe va sortir de la carretera.
no tocar-hi ‘no tenir seny’: No hi toca.	tocar: No toqueu el gos!

A la mateixa família: fixar-s’hi, entendre-hi, riure-se’n, dir-ne, portar-se (bé o malament). I els modismes, on el pronom ja ni s’analitza: fes bondat o te la carregaràs; fent això, te la busques; alça, l’hem feta bona!

«No hi ha» / «no hi és». Haver-hi presenta informació nova; ser-hi, una de coneguda. A la pregunta hi caben tots dos (Que hi ha en Damià? · Que hi és, en Damià?); a la resposta, amb subjecte el·líptic, només ser-hi: —No, no hi és. Igual amb pronom fort o amb tothom: Hi serem nosaltres; Hi era tothom.

El es de verb pronominal no és el es reflexiu. Va cordar-se l’abric → CI reflexiu: fa funció i compta. No se n’ha adonat → el se d’adonar-se no en fa cap. Pronominals: adonar-se, afanyar-se, arriscar-se, emportar-se, oblidar-se, penedir-se, queixar-se, recordar-se…

⚠️ El es reflexiu sí que es combina amb ho (S’ho posarà; No s’ho menjarà); el de la passiva pronominal i el de les impersonals, no: Ara s’admet això, i no *Ara s’ho admet.

7. Triar entre en, hi i ho

• ho → CD neutre (això, allò, una oració) i atribut no determinat: Repeteix això → Repeteix-ho.
• en → quantitat o de al davant: CD indeterminat o partitiu, CPrep amb de, CC d’origen, complement del nom, subjecte indeterminat: Encara no ha baixat de les golfes → Encara no n’ha baixat.
• hi → CC de lloc, manera i instrument; CPrep amb qualsevol preposició que no sigui de; predicatiu: Camina de tort → Sí que hi camina.

⚠️ La trampa clàssica: començar amb de no vol dir en automàticament. De tort és manera → hi; de les golfes és origen → en. Decideix la funció, no la preposició.

Locucions prepositives. Amb en contra de, a favor de, interessat en…, hi substitueix només el terme i la resta es manté: Estic en contra d’aquestes declaracions → Hi estic en contra. Amb de, el pronom és en: N’estaven ben tips, de tanta pluja.

8. Duplicació pronominal: la coma i els dos errors

• Element repetit al final amb un pronom anteposat → coma: Hi va anar molt poca gent, a la festa.
• Element desplaçat al començament → represa obligatòria; la coma, optativa (se sol evitar si el constituent és curt): A la Dolors li donaran un disgust. · El llibre, ja l’he llegit.
• ❌ El mateix pronom davant i darrere: *Hi vaig anar-hi → Hi vaig anar / Vaig anar-hi.
• ❌ Pronom feble i relatiu que representen el mateix: *El poble on hi vaig anar → El poble on vaig anar; *La persona a qui li vaig escriure → La persona a qui vaig escriure. És l’error més penalitzat de l’escrit de C1.

⚠️ Duplicació aparent: si el pronom és lexicalitzat no duplica res i la frase és correcta: un terreny on hi ha tarongers; dificultats de les quals no se’n va poder sortir. Treure el pronom seria canviar de verb.

9. Dues notes d’apostrofació

• Verb començat pel so [s] → se és la forma més habitual en els registres formals, tot i que es també és acceptable: Se sentien molts crits; La reunió se celebra demà.
• Verb començat en (h)i o (h)u àtones → parlant s’elideix, però en els registres formals es manté la: la utilitza, la indemnitza, la ignoren, la humiliaven.

---

✏️ Practica!

Endavant! 🎯