Classe 22: Accentuació è/é, ò/ó
💡 Per què importa a l’examen. Saber ON s’accentua una paraula (agudes/planes/esdrúixoles) és relativament senzill; saber QUIN accent hi va (è o é, ò o ó) és molt més difícil, perquè depèn de com s’obre o es tanca la vocal — i això varia segons el dialecte. L’Àrea 2 del C1 exigeix conèixer l’estàndard, no confiar només en la pròpia pronúncia.
1️⃣ El fenomen: dos accents per a cada vocal mitjana
Les vocals e i o poden portar accent agut (é, ó, vocal tancada) o greu (è, ò, vocal oberta). No hi ha una regla única: cal conèixer patrons diferents segons si el mot és agut, pla o esdrúixol, i si és una forma verbal o no. En general, l’accent greu predomina folgadament en els esdrúixols i en els plans, mentre que l’agut és més freqüent en les formes verbals.
2️⃣ La vocal E en mots aguts (no verbals)
La majoria de mots aguts no verbals porten accent greu (è): alè, cafè, comitè, perquè, serè, vostè; burgès, interès, pagès, Agnès. Inclou els gentilicis (anglès, francès), els ordinals (cinquè, setè, vuitè) i els participis de la 2a conjugació (admès, comprès, entès, suspès).
Porten accent agut (é), per excepció: els mots en -és que fan el plural en -essos (accés/accessos, congrés, excés, procés, progrés, través — però espès/espessos, interès/interessos mantenen è); els mots adés, després (adverbi) i amén; els derivats de bé i més (gairebé, també, només, demés); els manlleus en -é que no fan el plural en -ens (calé, clixé, puré, quinqué, ximpanzé); i abonaré, pagaré.
3️⃣ La vocal E en formes verbals
Porten accent agut (é): el futur simple de 1a persona (aniré, cantaré, diré, vindré), el passat simple de 3a persona (digué, pogué, vingué), l’imperfet de subjuntiu de 1a/3a persona singular (cantés, digués, volgués), i les formes de present d’indicatiu/imperatiu dels derivats de tenir i venir (conté, manté, sosté; convé, intervé, prové), d’encendre (encén) i dels verbs en -tendre (entén, pretén).
⚠️ Compte amb la família de “prendre”! Encara que “entén”/”conté” portin accent agut, els verbs en -fendre, -prendre, -pendre i -vendre porten accent GREU (è) en aquestes mateixes formes: aprèn, comprèn, sorprèn, defèn, depèn, revèn. Són gairebé bessons de “entén” però amb l’accent oposat — cal memoritzar-ho com a excepció.
4️⃣ La vocal E en mots plans i esdrúixols
La gran majoria de mots plans i esdrúixols amb e porten accent greu (è): apèndix, dèbil, mèrit, telèfon, rètol (plans); anècdota, cèlebre, gènere, mètode, ciència, matèria (esdrúixols). Inclou els infinitius en -èncer/-ènyer i part dels -èixer (convèncer, vèncer, empènyer, aparèixer, conèixer, merèixer).
Porten accent agut (é), per excepció: els infinitius créixer, néixer, péixer, ésser, prémer, témer, trémer (i derivats: decréixer, renéixer, esprémer); les desinències de passat simple i imperfet de subjuntiu en plural (coneguérem, parléssim); les formes érem, éreu; i un grapat de mots memoritzats: cérvol, crémor, préssec, préstec, església, séquia, sénia.
5️⃣ La vocal O en mots aguts
Gairebé tots els mots aguts amb o porten accent agut (ó): balcó, cantó, horitzó, sabó, torró, raó. Inclou els noms en -ió (direcció, avió, funció) i els adjectius en -ós (afectuós, gloriós, saborós).
Porten accent greu (ò), per excepció: açò, això, allò, però; els participis de cloure (conclòs, exclòs, inclòs, reclòs); els derivats de bo, so, to, tro (de debò, ressò, semitò, retrò) i de cos, cros, gros, os (anticòs, motocròs, capgròs, trencalòs); i un grup de mots en -òs: arròs, espòs, repòs, terròs.
6️⃣ La vocal O en mots plans i esdrúixols
Gairebé tots els mots plans i esdrúixols amb o porten accent greu (ò): apòstol, lògic, mòbil, sòlid, pròxim (plans); acròbata, còlera, història, memòria, quilòmetre (esdrúixols).
Porten accent agut (ó), per excepció: el verb córrer i derivats (recórrer, transcórrer); les formes fórem, fóreu, fóssim, fóssiu del verb ser; i un grapat de mots memoritzats: còrner→córner, estómac, furóncol, góndola, pólvora, tómbola, tórtora, fórmula, escórpora.
🔑 Truc pràctic: si dubtes i el mot és pla o esdrúixol, aposta per l’accent GREU (è/ò) — és l’opció majoritària amb diferència. Si el mot és una forma verbal, aposta per l’AGUT (é/ó). Només cal memoritzar les excepcions curtes d’aquesta lliçó.
7️⃣ Nota: la variant valenciana i els mots invariables
Segons les Normes de Castelló (1932), la tradició valenciana admet l’ús generalitzat de l’accent agut en lloc del greu sobre la e tònica (alé, café, francés, conéixer, véncer), d’acord amb la pronúncia dels parlars occidentals. Tanmateix, es manté sempre l’accent greu en el què interrogatiu/relatiu tònic i en perquè, i en alguns cultismes com època, sèrie, dèbil i en el topònim València.
Errors típics d’examen
| ❌ Incorrecte | ✅ Correcte | Per què |
|---|---|---|
| interés → interès/interessos | interès (però plural: interessos) | “Interès” és una excepció dins l’excepció -és/-essos: manté è (punt 2️⃣). |
| aprén, comprén | aprèn, comprèn | Família de “prendre”: accent greu, no agut com “entén” (punt 3️⃣). |
| créixer → crèixer | créixer | Excepció memoritzada amb accent agut entre els infinitius amb e (punt 4️⃣). |
| história, mémoria | història, memòria | Esdrúixols amb o: accent greu majoritari (punt 6️⃣). |
| recorrer → recòrrer | recórrer | Derivat de “córrer”: excepció amb accent agut entre els plans amb o (punt 6️⃣). |
Diagrama de decisió
SÍ → sol ser AGUT (é/ó), excepte -fendre/-prendre/-pendre/-vendre (è) | NO → continua
SÍ → per defecte GREU (è/ò); memoritza les poques excepcions (créixer, història no, memòria no…) | NO (és agut) → continua
E → per defecte GREU (è), excepte -és/-essos i família de bé/més | O → per defecte AGUT (ó), excepte açò/però/cloure/bo-so-to-tro
Taula resum
| Cas | Regla | Exemples |
|---|---|---|
| E aguda no verbal | È (excepte -és/-essos, bé/més) | cafè, interès / accés, també |
| E verbal | É (excepte prendre-família) | entén, vindré / aprèn |
| E plana/esdrúixola | È (excepte créixer-família) | dèbil, matèria / néixer |
| O aguda | Ó (excepte açò/cloure/bo-so-to-tro) | balcó, avió / arròs |
| O plana/esdrúixola | Ò (excepte córrer-família) | lògic, història / recórrer |
Ara, a la pràctica
Exercici 1 – È o É? Mots aguts amb la vocal e. Escriu la vocal accentuada correcta (“è”, “é”, “ò” o “ó”) a cada casella.
- Per sopar he preparat pur de patata amb una mica de nou moscada.
- El comit d’empresa es reunirà demà per negociar el nou conveni.
- Aquest llibre desperta molt d’inters entre els estudiants de batxillerat.
- Cal ensenyar el carnet per tenir accs a la biblioteca universitària.
- Ha quedat susps en l’examen de matemàtiques i l’haurà de repetir.
- Fa cinc anys que estudia angls a l’escola d’idiomes.
- Noms vull un cafè amb llet, gràcies.
- El seu fill és a cinqu de primària aquest curs.
- Sortirem a passejar desprs de sopar.
- Cada matí m’agrada prendre un caf ben calent abans d’anar a la feina.
Exercici 2 – È o É? Formes verbals amb la vocal e. Escriu la vocal accentuada correcta (“è”, “é”, “ò” o “ó”) a cada casella.
- Cada vespre, l’avi encn el foc de la llar.
- Sempre em sorprn la seva capacitat de treball.
- El testimoni digu la veritat davant el jutge.
- El meu fill aprn a tocar el piano cada dimarts.
- Ningú no entn per què ha dimitit el director.
- Volia que vingus abans de mitjanit.
- El temari d’aquest curs comprn deu unitats.
- Demà anir a l’oficina abans de les nou.
- Aquest horari no li conv gens, a la Maria.
- El resultat final depn únicament de l’esforç de cadascú.
Exercici 3 – È o É? Mots plans i esdrúixols amb la vocal e. Escriu la vocal accentuada correcta (“è”, “é”, “ò” o “ó”) a cada casella.
- Se li va espatllar el telfon just abans de l’examen.
- L’esglsia del poble és del segle XII.
- Aquest mtode d’estudi li ha donat molt bon resultat.
- Va aconseguir la beca pel seu propi mrit.
- Els nens crixeran ràpid aquest estiu.
- El rtol de l’entrada estava mig esborrat per la pluja.
- No el va poder convncer perquè canviés d’opinió.
- Vam collir prssecs madurs de l’arbre del jardí.
- Va nixer a Girona l’any 1998.
- Ens va explicar una ancdota divertida del viatge.
Exercici 4 – Ò o Ó? La vocal o, aguda i plana/esdrúixola barrejades. Escriu la vocal accentuada correcta (“è”, “é”, “ò” o “ó”) a cada casella.
- Se m’ha quedat sense bateria el mbil.
- Li feia mal l’estmac després de dinar tan de pressa.
- M’agrada molt la histria medieval de Catalunya.
- Va ser un moment gloris per a tot l’equip.
- Hem de recrrer tot el poble per trobar la plaça.
- Vam menjar arrs a la marinera al restaurant del port.
- M’agradaria anar-hi, per no tinc temps.
- Cal seguir la direcci correcta per arribar al poble.
- El prxim tren surt d’aquí a deu minuts.
- L’avi va aterrar amb mitja hora de retard.
Exercici 5 – Repàs general: è, é, ò i ó barrejades. Escriu la vocal accentuada correcta (“è”, “é”, “ò” o “ó”) a cada casella.
- L’ajuntament va concedir una prrroga de deu dies per pagar la multa.
- srie
- L’hospital va confirmar l’ingrs del pacient aquesta mateixa nit.
- El professor suspn tots els exàmens que arriben sense la portada.
- prleg
- can
- corts
- El palmars del club inclou tres lligues i una copa d’Europa.
- bot
- Diversos factors van concrrer perquè l’accident fos tan greu.
- El notari ret el document fins que es pagui la taxa.
- L’empresa obt cada any millors resultats que l’anterior.
- cord
- rgim
- Durant l’entreacte van representar un breu entrems còmic.
- atmic
- La gnesi del conflicte es remunta a fa més de trenta anys.
- Els bombers van sortir a socrrer els excursionistes perduts.
- eufric
- cintur
Exercici 6 – Tria bé: hi ha dues opcions escrites, però només una és correcta. Escriu la paraula correcta a cada casella.
- Aquell vespre d’estiu era molt (sere/serè), sense ni un núvol.
- El pare era un (burgés/burgès) benestant del segle XIX.
- Ha aprovat i (tambe/també) ha tret matrícula d’honor.
- Va comprar un (cale/calé) de plata a la fira d’antiguitats.
- Van quedar al (balco/balcó) per veure la desfilada.
- Li va donar la (rao/raó) després d’escoltar tots els arguments.
- (Aço/Açò) no té cap sentit, ho hauries de repensar.
- El seu raonament és molt (logic/lògic), no hi ha res a objectar.
- Cada diumenge surt a (correr/córrer) pel parc.
- Si (forem/fórem) rics, viatjaríem per tot el món.
Exercici 7 – Més paraules per practicar: tria bé entre les dues opcions. Escriu la paraula correcta a cada casella.
- M’agradaria (coneixer/conèixer) millor la cultura catalana.
- És tan (credul/crèdul) que es creu qualsevol cosa que li diguin.
- Aquesta (materia/matèria) és obligatòria a segon curs.
- Van viatjar a (Grecia/Grècia) l’estiu passat.
- Guarda un bon record en la seva (memoria/memòria).
- Van passar l’estiu en una (colonia/colònia) de vacances.
- El metge li va explicar per què li dolia l’ (apendix/apèndix).
- El pròxim viatge de feina serà a (Toquio/Tòquio).
- Va celebrar l’ (exit/èxit) de l’examen amb els amics.
- Aquest cotxe porta un (modul/mòdul) de navegació incorporat.
🖊️ Exercici final — Traducció: L’accentuació è/é, ò/ó
Llegeix el text en castellà i intenta traduir-lo al català. Fixa’t en quin accent cal fer servir a cada paraula marcada i per quina regla (mot agut, forma verbal, mot pla/esdrúixol).
Después del accidente, el médico le explicó que no comprende del todo el origen del problema, aunque cree que depende del estrés acumulado. Le recomendó tomarse un café tranquilo cada tarde y aprender a relajarse. La historia clínica mostraba que su memoria y su método de trabajo habían empeorado mucho, así que decidió pedir información sobre el tema en la biblioteca. Allí, una bibliotecaria muy amable le entendió enseguida y le prestó un libro sobre técnicas de relajación; también le explicó que, según la lógica de la medicina moderna, el éxito del tratamiento depende mucho de la paciencia del paciente. Antes de irse, él le dio las gracias y le prometió que volvería la próxima semana para devolver el libro y contarle si había mejorado.
▶ Veure la traducció
Després de l’accident, el metge li va explicar que no comprèn del tot l’origen del problema, encara que creu que depèn de l’estrès acumulat. Li va recomanar prendre’s un cafè tranquil cada tarda i aprendre a relaxar-se. La història clínica mostrava que la seva memòria i el seu mètode de treball havien empitjorat molt, així que va decidir demanar informació sobre el tema a la biblioteca. Allà, una bibliotecària molt amable la va entendre de seguida i li va deixar un llibre sobre tècniques de relaxació; també li va explicar que, segons la lògica de la medicina moderna, l’èxit del tractament depèn molt de la paciència del pacient. Abans de marxar, ell li va donar les gràcies i li va prometre que tornaria la setmana següent per retornar el llibre i explicar-li si havia millorat.
Amb aquestes regles ja tens cobert el gruix dels casos d’accentuació è/é i ò/ó que et trobaràs a Domini pràctic de la llengua: si dubtes i el mot és pla o esdrúixol, aposta per l’accent greu; si és una forma verbal, aposta per l’agut; i memoritza les excepcions curtes (aprèn/comprèn amb è, créixer/néixer amb é, açò/però amb ò, córrer/estómac amb ó). Endavant!
