💡 La dièresi no marca la síl·laba tònica. Aquesta confusió costa punts. La dièresi diu «aquestes dues vocals van separades», i prou. De vegades cau damunt la tònica (ra-ïm) i de vegades damunt una àtona (tra-ï-dor). Si l’hi poses «perquè hi sona fort», l’encertaràs la meitat de les vegades.

⚠️ Per què pingüí duu accent i avui no. Les agudes acabades en -i o -u no s’accentuen quan aquesta vocal forma part d’un diftong: desmai, canteu, avui. Ara bé, la norma en treu dos, i ho diu així de literal: «excepte si la i i la u formen part d’un diftong que no sigui güi ni qüi». O sigui que güi i qüi també compten com a diftongs — però són justament els dos que queden fora de l’exempció. Per això pingüí s’accentua i avui no.

❌ Aquests han caigut de veritat a l’examen de la CAIB, i sempre amb la forma accentuada com a opció trampa:

elit (gener 2021 i maig 2023, les dues vegades contra «èlit») · míssil (maig 2022) · intervals (maig 2022 i maig 2024, contra «intèrvals») · períodes (maig 2024) · pneumònia (maig 2024) · diòptria (maig 2024) · furóncol (maig 2024) · tèrmits (gener 2024) · acne i èczemes (gener 2021) · oboè (gener 2021) · pèrit i dinamo (setembre 2021).

Fixa’t en elit: dues convocatòries diferents han fet la mateixa pregunta. No és casualitat, és el mot que més gent falla.

Excepció de la llista: a pèrit la forma accentuada era la bona. El diccionari admet totes dues, i ho veuràs a la secció 3.

⚠️ Compte: no tot parell d’accentuacions és lliure. Antílop i antilop existeixen tots dos, però no volen dir el mateix. El DIEC2 defineix antílop com «mamífer artiodàctil del grup dels antilopins» i, en una accepció a part, «pell adobada de l’antílop»; en canvi, l’entrada antilop remet només a aquesta segona accepció. Traduït: l’animal és sempre antílop, i és només la pell la que admet les dues formes. Quan vegis dues accentuacions al diccionari, mira també si comparteixen totes les accepcions.

🔑 Detall d’examen. El setembre de 2021 la resposta bona feia servir pèrit, que és justament la segona forma. Que el diccionari en prefereixi una no converteix l’altra en falta. Si a l’examen has de triar entre dues opcions i una duu la forma secundària correcta, el que decideix serà una altra part de la frase, no aquesta.

❌ La trampa és que el sufix -isme no en duu mai, però l’arrel que el precedeix sí. Són dues coses diferents i és fàcil barrejar-les:

· altruisme, egoisme, egoista, panteista → aquí -isme/-ista és el sufix, i el sufix no duu mai dièresi.
· laïcisme, arcaïtzar, europeïtzar → la dièresi no és al sufix: és a l’arrel (laic, arcaic, europeu), que s’ha trencat en penjar-li el sufix.

I l’excepció del sufix -al també en té, d’excepció: col·loidal, esferoidal, helicoidal, romboidal, trapezoidal i discoidal van sense dièresi, però proïsmal i veïnal en duen.

🔑 La pregunta que ho resol: aquesta terminació és de debò el sufix?

· proïsme i lluïsme duen dièresi perquè aquell -isme no és el sufix — forma part de l’arrel. La norma els cita expressament tots dos.
· jesuïta i suïcida duen dièresi pel mateix motiu: acaben en -ita i -ida, no en el sufix -ista. Compara jesuïta amb altruista i ho veuràs d’un cop d’ull.

💡 Argüíem és el mot que millor resumeix la classe sencera: hi conviuen una dièresi i un accent, cadascun fent una feina distinta. La dièresi és a la u i vol dir «aquesta u sona». L’accent és a la i i hi és perquè ar-gü-í-em és plana acabada en -m i li toca. Cap de les dues marques no es pot estalviar. El verb redargüir funciona exactament igual.

🔑 La u de gu i qu només necessita dièresi davant e i i. Davant a i o ja sona tota sola i no en duu mai. Per això el verb adequar l’agafa i la deixa segons la vocal que ve darrere: adequo, adequa, adequava (sense) però adeqües, adeqüem, adeqüi (amb). Igual amb obliquar: obliqua però obliqües. No és cap irregularitat del verb: és la regla de sempre aplicada lletra a lletra.

1. Sé on cau l’accent d’aquest mot?

NO → diccionari. No ho dedueixis del castellà: és precisament el que et posen a prova.

SÍ → segueix.

2. Hi ha una i / u que hauria de formar diftong i no el forma?

NO → només accent, si les regles el demanen. Fi.

SÍ → segueix.

3. Les regles d’accentuació permeten posar accent en aquesta vocal?

SÍ → ACCENT (país, veí, conduíem, argüíem). Fi.

NO → segueix.

4. És un dels cinc casos d’excepció?

· verb en vocal + -ir (infinitiu, gerundi, futur, condicional)

· prefix o compost visible

· terminació llatina -um / -us

· duumvir / triumvir

· sufix -isme / -ista / -al → compte, aquí para’t: el sufix no en duu mai, però abans mira si l’arrel s’ha trencat. Si s’ha trencat, la dièresi hi va igualment (laïcisme, arcaïtzar, proïsmal).

SÍ, i l’arrel no s’ha trencat → cap marca. Fi.

NO → DIÈRESI (països, veïna, conduïa, laïcitat, arguïm).

📝️ Exercici final — Traducció: dièresi i accentuació de mots cultes

Llegeix el text en castellà i intenta traduir-lo al català. A cada mot culte, pregunta’t primer on cau l’accent; i a cada i o u en hiat, pregunta’t si les regles hi permeten accent abans de posar-hi cap dièresi.

El intervalo entre las dos pruebas fue muy corto. La letargia del enfermo preocupó a los médicos. Buscan una sinergia entre los dos departamentos. El monolito señala la entrada del recinto. El poblado ibero está bien conservado. El reloj suizo le costó una fortuna. Aquel reptil vive en los humedales. El termostato regula la temperatura del edificio. Se levantó con tortícolis. El retablo tiene una aureola dorada. Compró un saxofón de segunda mano. El perito firmó el informe sin leerlo. El chófer nos esperó en la puerta. La laicidad del Estado es un principio básico. La fluidez del texto sorprendió al tribunal. Reconocieron la heroicidad del gesto. Aquella deidad aparece en varios mitos. El acuífero de la zona está contaminado. La ambigüedad del informe generó dudas. Los países vecinos firmaron el acuerdo.